Monuments

ALBALAT DELS SORELLS

EL CASTELL-PALAU DELS COMTES D’ALBALAT

Actual seu de l’ajuntament d’Albalat dels Sorells, aquest imponent edifici original de finals del S. XV es coneix també com Palau dels Sorells.

Clar exponent del gòtic civil valencià, és un edifici de planta quadrangular amb quatre torres sobre cadascun dels angles, amb una pati interior des d’on parteix l’escala d’accés a la galeria superior.

El palau, que va pertànyer a la família dels Sorells, ha sofert nombroses intervencions en diferents èpoques que si be li resten originalitat li han premés conservar-se en bon estat. És be d’interès cultural (BIC).

 

ALBORAIA

L’ERMITA DEL MIRACLE DELS PEIXETS

Conta la tradició que l’any 1348 el rector d’Alboraya duia la comunió a un musulmà convers d’Almàssera i en creuar el Carraixet, les formes li van caure a les aigües, sent recuperades pel sacerdot en la desembocadura del barranc de boca d’uns peixos.

Tres peixos segons la versió d’Alboraya, dos segons la d’Almàssera, el que ha provocat no poques disputes entre les poblacions veïnes i que fa que en les representacions varie el nombre de peixos segons la procedència de l’autor.

En commemoració d’aquest miracle es va alçar una ermita que hui es troba junt amb la desembocadura del Barranc del Carraixet, en un jardí de palmeres condicionat amb taules per dinar i a 50 metres de la platja.

L’ermita actual és d’estil neogòtic, blanca, i va ser edificada en 1909 sobre una altra molt més antiga d’on es va conservar el retaule de taulellets representant el “Miracle” que hui ocupa la testera de l’altar.

ALFARA DEL PATRIARCA

EL PALAU SENYORIAL DELS CRUILLES

El també conegut com Castell o Palau d’Alfara del Patriarca, data del S.XIV, encara que ha sofert diferents remodelacions al llarg de la seua història que han modificat en gran manera l’aparença original però que probablement l’hagen salvat de la runa o l’abandonament.

A la primera part de la torre, on es troben uns vestigis de l’oratori que si que semblen ser originals, es troba la cambra on popularment es pensa que tenia la residència Sant Vicente Ferrer en les seus visites a Alfara.

El palau, que es està situat a la plaça de Joan de Ribera, tenia originàriament 4 torres, de la que només es conserva una de la que destaquen tres finestres gòtiques a la primera planta i l’arqueria de la segona.

Fins a passar a ser propietat de l’Ajuntament, va pertànyer successivament a la família dels Cruïlles, a Joan de Ribera i a Bonifaci Ferrer. Declarat monument d’interès cultural.

BURJASSOT

LES SITGES

La sitja, és el lloc utilitzat per a l’ emmagatzematge de forment o altres cereals. Les sitges de Burjassot començaren a construir-se al 1573 i no es donaren per finalitzades fins al 1806.

Els seu principal valor i el que les diferencia de la resta és el fet d’estar construïdes sota terra, on s’amaguen 41 dipòsits de fang, de entre set i deu metres d’alçada, amb una boca de 60 cm. coberta per una tapa de pedra.

La raó d’aquest emplaçament cal buscar-lo en la seguretat, doncs en aquest lloc s’havia d’amagar el forment necessari per a abastir una gran urbs com València.  La ciutat comprà el puig on es troben construïdes les sitges, amb capacitat per allotjar 47327 hectòlitres de gra.

En la part exterior trobem una esplanada quasi quadrada, d’uns 55 metres, que dona accés a l’interior a través d’una sèrie d’obertures d’escasses dimensions.

Les sitges van ser utilitzades amb la finalitat en la que van estar construïdes fins a 1907. Unes dècades després, al 1975, van ser cedides definitivament a Burjassot.

EL PUIG

MONESTIR DE SANTA MARIA DEL PUIG

També conegut com Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria. És un imponent edifici, dels més antics de la comarca i que es conserva en molt bon estat.

Va ser fundat per voluntat del rei En Jaume I el Conqueridor al 1240 després de que en 1237 es lliurara al lloc on hui es troba la batalla més important per a la reconquesta cristiana de València.

L’edifici, de 4 000 m2,  és de planta rectangular, té 4 torres als cantons i un claustre central. Un element molt destacat és l’església gòtica, amb tres naus i una capella on es conserva una imatge de la Mare de Déu del Puig, patrona tradicional de la Comunitat Valenciana, que alguns historiadors daten al S. VII i altres al S. XIV.

MELIANA

PALAUET I FÀBRICA DE NOLLA

Mansió construïda a finals del segle XIX com a habitatge de Miguel Nolla Bruixeta, director de la fàbrica Rajoles Nolla de Meliana, és un clar exemple d’edifici d’esplai rural.

En 1862 s’inicià la seua construcció junt a la de la fàbrica, que es dedicaria a la construcció de llosetes de gres o mosaic valencià, on treballaren prop de 2.000 persones, exportant el mosaic a tot el mon, inclòs a alguns del més famosos gratacels que es construïren a Nova York a principis del S.XX.

El 1916 va adquirir la casa la família francesa d’ Yvonne Volozan, provocant prou de rebombori en el poble per la distància cultural. D’aquí el nom pel que també es coneix; Villa Ivonne. Durant aquest període es van succeir obres de condicionament, encara que sense variar substancialment la seva unitat estructural.

Posteriorment, amb la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy, va ser usada de magatzem fins passar a ser propietat de l’Ajuntament de Meliana i quedar en un deficient estat de conservació, fins que es duga a terme la restauració prevista.