La xufa i l’orxata

LA XUFA

Cultiu únic a Europa

Coneguda durant segles com una mala herba per ser parenta de la junça, està documentat que aquest tubercle ja era utilitzat pel egipcis al s. IV a.d.C.

Per la seua exigència d’unes condicions climàtiques determinades i de sols solts i arenosos, L’Horta Nord és l’únic lloc a Europa on es cultiva, sent Alboraia i els seus voltants on es concentra la gran majoria de la producció.

Els colors de l’Horta

La plantació de la xufa es realitza al mes d’Abril, configurant a l’estiu un preciós mantell verd que atorga a l’horta una gran vistositat. A la tardor comença a assecarse i els talls canvien a un color marró que ompli de contrasts els camps, fins que uns dies abans de la collita es crema la part aèria, i els camps queden negres per uns dies.

Un fruit exclusiu; d’extraordinària qualitat

Una vegada arreplegades les xufes que queden baix terra, es renten i passen als sequers per al seu assecat, en un procés regulat pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València que la diferència de qualsevol altre tipus de xufes d’arreu del mon.

La Xufa té multitud de propietats curatives i nutritives. És molt rica en proteïnes, hidrats de carboni, sucres, fibra i oli, doncs conté una gran quantitat d’àcid oleic, àcid gras monodesaturat que redueix el colesterol global.

També és molt saludable pel seu alt contingut en ferro i potassi i per l’absència de sodi, i té una gran capacitat antioxidant.

L’ORXATA DE XUFA

Un producte natural, saborós i refrescant

L’orxata de xufa és el resultat de triturar, macerar i escórrer xufes prèviament hidratades, afegint aigua i opcionalment sucre.

És una beguda altament refrescant, natural i amb propietats organolèptiques de sabor i textura que la converteixen en un producte a més de recomanable, gustós al paladar, especialment l’orxata servida a les orxateries, que no ha passat per processos de transformació que afecten les seues propietats.

La llegenda

Diu la llegenda que el rei En Jaume I cavalcava per l’horta de València quan
castigat per la calor s’aturà a demanar un refresc a una dona que trobà pel camí. Aquesta li va oferir un líquid dolç que va calmar la seua set immediatament, pel que el Conqueridor preguntà que era això que acabava de prendre: “llet de xufa”, contestà ella.

“Això no és llet, això és or, xata!” aquesta resposta del monarca és la que durant molt de temps ha servit d’explicació popular de l’origen del nom de l’orxata, però que hui sabem que difícilment es va produir de tal manera.

A València s’anomena orxata al que realment és orxata de xufa, doncs es pot fer orxata de molts altres productes com l’arròs, ametlles, avellanes o la civada.

Propietats nutritives i saludables

· Propietats digestives: és facilitadora de la digestió i a més té propietats antidiarreiques, antiflatulentes i antidispèptiques.

· Propietats energètiques: proporciona energia pel seu contingut en hidrats de carboni, però no sense lactosa ni fructosa.

· Propietats preventives: S’ha demostrat la seua utilitat en la prevenció de la presència excessiva de colesterol en la sang, la hipertrigliceridemia i l’arteriosclerosi, al igual que en certes malalties digestives.

· Propietats nutricionals: En comparació a les llets de vaca o cabra té més ferro i coure i el mateix contingut en magnesi, sent apropiada per als xiquets/es, les persones majors i les embarassades.

· Altres propietats: Conté aminoàcids i àcids grassos mononsaturats, incloent diversos “aminoàcids essencials” no sintetitzables per l’organisme, pel que necessàriament han de introduir-se a través de l’alimentació.

A més, un got d’orxata d’uns 300ml conté aproximadament una quarta part de la fibra recomanada al dia (25-30g)

Consum

Per a mantindre les seues propietats que marquen una gran diferència de sabor i nutrients respecte a l’orxata industrial, l’autèntica orxata de xufa no ha de patir cap procés de transformació, pel que ha de ser consumida en els 2 o 3 dies posteriors a la seua elaboració.

Per açò mateix el més recomanable és consumir-la en una de les moltes orxateries que podeu trobar a l’Horta Nord, especialment a Alboraia o en les localitats veines d’Almàssera, Tavernes Blanques o Meliana.